LA LLEGENDA DEL RESCAT DE LES CENT DONZELLES

Vitrall de l'església de Sant Esteve - Bagà

El Rescat de les cent donzelles es una llegenda que neix a Bagà, va ser escrita l’any 1431, per en Pere Tomic, historiador de la Vila que va redactar el que li  contaven els més vells de Bagà i aquests ja l’havien sentit  explicar als seus avis i avantpassats. La va redactar a instàncies del gremi de freners de Barcelona i fins i tot n’existeix un document autentificat pel notari Antoni d’Artigavella. Hi ha algunes representacions iconogràfiques més antigues, però el que és cert és que de l’acta baganesa  del 1431, se’n deriven altres versions. El mateix gremi de freners en va fer una difusió important ja que era tema de sermó obligat a la Catedral de Barcelona per la festa dels freners. Així també en tingué una importància cabdal l’escola històrica del Monestir de Santes Creus i l’exposició pública del text al seu claustre al costat de la tomba de Galceran de Pinós.

La llegenda ens narra que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV organitzà una expedició per a conquerir Almeria ciutat refugi de pirates musulmans.

En Galceran de Pinós es nomenat almirall de la flota catalana i juntament amb el seu company Sancerní senyor de Sull, marxen a la batalla.

El setge d’Almeria fou un èxit, però per en Galceran i Sancerní fou una dissort, ja que caigueren presoners a mans dels sarraïns.

 El pare d’en Galceran, va demanar al compte de Barcelona, que esbrinés, si el seu fill Galceran de Pinós era viu, i quin rescat es demanava pel seu alliberament.

  Va partir un missatger del compte a negociar amb els reis moros. Durant el llarg captiveri, el rei de Granada es va assabentar que era un personatge important i va demanar com a rescat : 100 dobles d’or, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades, 100 peces de brocat de Tuir i 100 donzelles verges.

 Quan el missatger que portava les noves a la Vila de Bagà, entregà al Baró de Pinós el missatge amb el valuós rescat, tota la baronia es va veure submergida en la pena i la tristor. Era gairebé impossible aconseguir a termini tot el que es demanava. Entre penes i treballs tota la baronia s’avoca perquè l’hereu tornes. S’aplegaren els cavalls, les vaques, les peces de brocat i les dobles. Les donzelles eren el preu més elevat, no es trobaven totes les que s’havien demanat i per tant es va decidir que cada família fes donació d’una filla depenent de les que tenien. Les que tenien 3 filles que en donessin 2 i les que en tenien 2 que en donessin 1. Les famílies donaren les seves filles amb recança.

 Un cop aplegat tot el rescat, sortiren en direcció a terres Sarraïnes, amb parada al port de Vila-seca, on havien d’embarcar.

 Feia 5 anys que Galceran i Santcerní romanien a les llòbregues  presons de Granada. Estaven esgotats i vençuts, i en la seva desolada situació invocaven al seus sants patrons fervorosament perquè els alliberessin. Galceran a Sant Esteve, patró de la Vila de Bagà i Santcerní a Sant Genis patró del terme de Sull.

La nit abans d’embarcar el rescat a prop de la platja de Salou, Galceran i Santcerní foren alliberats pels seus respectius patrons. A la matinada van despertar prop del lloc d’embarcament,  estirats damunt la sorra, quan de sobte la comitiva del rescat els va veure. Amb Gran alegria van tornar tots cap a casa. En Galceran de Pinós va regalar vestits de color verd i vermell (color de la baronia) a totes les donzelles. I les va fer lliures de remença i a les seves famílies lliures de tributs. 

Quan Galceran va veure des de lluny el campanar de l’església de Sant Esteve es va agenollar i va continuar caminant fins arribar a Bagà al costat de la seva família i de tot el poble que va oferir el que tenien com a rescat.