 |
| Cartell del Rescat 2011 |
EL RESCAT 2011
9 DE JULIOL DE 2011 - 22:00 hores
Plaça Porxada de Bagà (Berguedà)
Representació de la llegenda del Rescat de les cent donzelles.
Vine a gaudir d'un espectacle únic en el marc incomparable de la Plaça Porxada de Bagà.
Teatre, dansa, música i cant coral es combinen per donar forma a la llegenda del Rescat. 135 actors, més coral, orquestra, tramoies... en total 200 persones.
La llegenda ens narra l'expedició que Ramon Berenguer IV va organitzar per la conquesta d'Almeria, nomenant com a Almirall de la flota catalana Galceran de Pinós, qui juntament amb el seu cavaller Sancerní van ser empresonats en les llòbregues presons sarraïnes. Pel seu alliberament es demanà com a rescat: 100 mil dobles d'or, 100 cavalls verges, 100 vaques bragades, 100 peces de brocat de Tuïr i 100 donzelles verges.
VINE A REVIURE LA LLEGENDA AMB NOSALTRES!
Organitza:
 | |||||
| AJUNTAMENT DE BAGÀ |
Col.labora:
INFORMACIÓ I VENDA D'ENTRADES: OFICINA DE TURISME DE BAGÀ
TEL. 93 824 48 62 - 619 746 099
e-mail: tur.baga@diba.es
PER QUÈ SERVEIX UNA LLEGENDA?
Per a explicar, de manera popular, una realitat oculta en la mateixa narració.
La llegenda del Rescat de les Cent Donzelles, de tradició llunyana però de redacció oficialitzada a Bagà per Pere Tomic el segle XV, té dues lectures. La primera, de tipus estrictament religiós, demostrar el patrocini de Sant Esteve envers els seus fidels devots (tant a favor del baró de Pinós com a favor dels seus vassalls, alliberats de la feixuguesa del rescat) amb un miracle. La segona, de caire clarament polític, demostrar la generositat del baró alliberant de remença els seus vassalls (justament la qüestió remença, amb guerra i tot, era vivíssima en el moment de la redacció de Tomic i no és casualitat).
Hi ha realitat històrica en la llegenda? Certament. Els protagonistes han existit, la conquesta d'Almeria, també. Probablement Galceran de Pinós fou fet presoner. De la resta, poc se'n sap històricament. D'altra banda, les cent donzelles com a preu de rescats existeixen en altres llegendes (la quantitat de cent és simbòlica, vol dir "molt"). Vet aquí el que jo en penso, sense ser especialista en aquestes qüestions a cavall de l'antropologia i de la història.
La llegenda del Rescat de les Cent Donzelles, de tradició llunyana però de redacció oficialitzada a Bagà per Pere Tomic el segle XV, té dues lectures. La primera, de tipus estrictament religiós, demostrar el patrocini de Sant Esteve envers els seus fidels devots (tant a favor del baró de Pinós com a favor dels seus vassalls, alliberats de la feixuguesa del rescat) amb un miracle. La segona, de caire clarament polític, demostrar la generositat del baró alliberant de remença els seus vassalls (justament la qüestió remença, amb guerra i tot, era vivíssima en el moment de la redacció de Tomic i no és casualitat). Hi ha realitat històrica en la llegenda? Certament. Els protagonistes han existit, la conquesta d'Almeria, també. Probablement Galceran de Pinós fou fet presoner. De la resta, poc se'n sap històricament. D'altra banda, les cent donzelles com a preu de rescats existeixen en altres llegendes (la quantitat de cent és simbòlica, vol dir "molt"). Vet aquí el que jo en penso, sense ser especialista en aquestes qüestions a cavall de l'antropologia i de la història.
Jordi Planes
Historiador
LA LLEGENDA DEL RESCAT DE LES CENT DONZELLES
 | ||
| Vitrall de l'església de Sant Esteve - Bagà |
La llegenda ens narra que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV organitzà una expedició per a conquerir Almeria ciutat refugi de pirates musulmans.
En Galceran de Pinós es nomenat almirall de la flota catalana i juntament amb el seu company Sancerní senyor de Sull, marxen a la batalla.
El setge d’Almeria fou un èxit, però per en Galceran i Sancerní fou una dissort, ja que caigueren presoners a mans dels sarraïns.
El pare d’en Galceran, va demanar al compte de Barcelona, que esbrinés, si el seu fill Galceran de Pinós era viu, i quin rescat es demanava pel seu alliberament. Va partir un missatger del compte a negociar amb els reis moros. Durant el llarg captiveri, el rei de Granada es va assabentar que era un personatge important i va demanar com a rescat : 100 dobles d’or, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades, 100 peces de brocat de Tuir i 100 donzelles verges.
Quan el missatger que portava les noves a la Vila de Bagà, entregà al Baró de Pinós el missatge amb el valuós rescat, tota la baronia es va veure submergida en la pena i la tristor. Era gairebé impossible aconseguir a termini tot el que es demanava. Entre penes i treballs tota la baronia s’avoca perquè l’hereu tornes. S’aplegaren els cavalls, les vaques, les peces de brocat i les dobles. Les donzelles eren el preu més elevat, no es trobaven totes les que s’havien demanat i per tant es va decidir que cada família fes donació d’una filla depenent de les que tenien. Les que tenien 3 filles que en donessin 2 i les que en tenien 2 que en donessin 1. Les famílies donaren les seves filles amb recança.
Un cop aplegat tot el rescat, sortiren en direcció a terres Sarraïnes, amb parada al port de Vila-seca, on havien d’embarcar.
Feia 5 anys que Galceran i Santcerní romanien a les llòbregues presons de Granada. Estaven esgotats i vençuts, i en la seva desolada situació invocaven al seus sants patrons fervorosament perquè els alliberessin. Galceran a Sant Esteve, patró de la Vila de Bagà i Santcerní a Sant Genis patró del terme de Sull. La nit abans d’embarcar el rescat a prop de la platja de Salou, Galceran i Santcerní foren alliberats pels seus respectius patrons. A la matinada van despertar prop del lloc d’embarcament, estirats damunt la sorra, quan de sobte la comitiva del rescat els va veure. Amb Gran alegria van tornar tots cap a casa. En Galceran de Pinós va regalar vestits de color verd i vermell (color de la baronia) a totes les donzelles. I les va fer lliures de remença i a les seves famílies lliures de tributs.
Quan Galceran va veure des de lluny el campanar de l’església de Sant Esteve es va agenollar i va continuar caminant fins arribar a Bagà al costat de la seva família i de tot el poble que va oferir el que tenien com a rescat.
NAIXEMENT DE LA REPRESENTACIÓ DEL RESCAT DE LES CENT DONZELLES
Els anys 60 la U.E.C (Unió Excursionista de Catalunya) de Bagà, Van muntar grans espectacles a la Plaça Porxada que van tenir un gran resó popular, com l’estrena del Cançoner de Bagà i el de la Vall d’Aran i sota la direcció d’Elisard Sala. Ja en aquell temps es va escriure l’obra del rescat, però per diferents motius es va quedar dins d’un calaix.
L’obra és original de Mn. Serra i Janer, amb l’adaptació de Jaume Batiste, les músiques són d’Elisard Sala (compositor Baganès) i amb les adaptacions de Lluís Albert.
Davant la voluntat d’una part de la gent del poble, de representar la llegenda que ha anat passant de pares a fills, es reuneixen l’Ajuntament de la Vila, La junta del Rescat i la Junta del Grup de teatre la faia i es comença a treballar en aquest projecte. Això va ser a l’any 1989.
És van encarregar els decorats als Germans Salvador, segons un disseny d’en Jaume Batiste. El vestuari, va ser confeccionat per un grup de persones de Bagà, que ho van fer voluntàriament. La primera posada en escena de la representació es va fer el 29 de juliol de 1990. Aquesta representació va formar part dels actes commemoratius de la celebració del centenari de Joan Amades.
Des de l’any 1991 fins el 1993 l’Ajuntament de Bagà va ser l’encarregat de portar el pes de la representació.
L’any 1995, es va crear el Patronat del Rescat de les cent donzelles, integrat per diverses persones de la Vila. Aquesta entitat el va organitzar durant els anys 95 i 96.
L’any 1995, es va crear el Patronat del Rescat de les cent donzelles, integrat per diverses persones de la Vila. Aquesta entitat el va organitzar durant els anys 95 i 96.
L’any 1998, neix l’Associació Medieval de Bagà, amb la finalitat de posar en escena la representació del Rescat així com organitzar el mercat medieval, dins el nucli antic de la Vila. Aquesta associació organitza el rescat durant els anys 98, 99, 2002 i 2003. Durant els anys 2004 fins al 2008, la representació del rescat de les cent donzelles no es va poder posar en escena.
Sempre havia quedat pendent tornar a reprendre l’escenificació de la llegenda. Era un repte i un desig de tots els baganesos i baganeses.
L'any 2009 el Grup de Teatre la Faia conjuntament amb l'Ajuntament de Bagà van posar en escena la representació del Rescat.Per tal de què la llegenda tingués unes representacions continuades, vam parlar amb l’Ajuntament de Bagà i es va proposar de fer el rescat conjuntament amb Vila-seca. Bagà està agermanada amb Vila-seca i l’agermanament comença amb la llegenda del rescat. Aquest agermanament va ser oficial l’any 1993, tot i que l’any 1965, en què es va reconstruir el Piló del rescat que hi ha a Vila-seca, ja es van establir els primers contactes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)