Èxit de representació del rescat de les cent donzelles
10 de juliol de 2011, jardins del castell de Vila-seca
10 de juliol de 2011, jardins del castell de Vila-seca
Roda de premsa de la presentació de la representació del Rescat a Vila-seca
LA LLEGENDA
És difícil d’establir la naixença i l’arribada de la llegenda del rescat a Vila-seca. Els seus orígens sembla que són a Bagà i al Monestir de Santes Creus. La precisió i el relleu extraordinari que el port i a les platges del Cap de Salou confereix a la llegenda podien respondre a una presència viva de la contalla a Vila-seca.
LOCALITZACIÓ
El més destacable dels elements de la llegenda és la concurrència del rescat a les platges de Salou. El fet que hagués estat el port d’embarcament de l’expedició a Mallorca pren una especial dimensió i que Sant Bernat era abat de Santes Creus i que dir Mas Calvó és com dir Salou o Vila-seca, fa que la motivació i la inclusió hagiogràfica del rescat podria ser aportat per Vila-seca a la relació perfeccionada de la llegenda.
EL PILÓ DEL RESCAT O PILÓ DE SANT ESTEVE
El pedró del rescat de Vila-seca dóna fe del lloc on es trobaren el deslliurat Galceran de Pinós i el rescat. El Piló del Rescat o “Piló de Sant Esteve” i que la terminologia popular anomena el “Rescat de Sant Esteve” és a uns dos quilòmetres i mig de Vila-seca, vora el camí del Racó de Salou, en un indret anomenat la Garriga del Rescat. A un quilòmetre a tramuntana i una mica cap a llevant s’hi troba l’ermita de la Mare de Déu de la Pineda.L’any 1965, l’ajuntament de Vila-seca refeia el Piló que durant els fets revolucionaris de 1936 van enderrocar. Per les referències es tractava d’un monument sense massa pretensions, de maçoneria comuna, amb lleugers adornaments barrocs que denunciaven la seva construcció tardana. L’actual Piló és tot un monument: un bloc enorme de pedra de soldó que s’alça fins a quatre metres i que en té dos d’amplària i uns 80 cm. de gruix. A la cara del migdia hi ha la següent inscripció: “Caminant, detura’t: ací es trobaren el noble Galcaran de Pinós i el seu ajudant Santcerní, miraculosament alliberats per intercessió de Sant Esteve, amb cent donzelles i tot el rescat que exigia el rei de Granada”. 1152 – 1965. A la cara de Ponent hi ha l’escut de Vila-seca i a sota seu les armes del llinatge de Pinós i una breu inscripció de l’any de la reinstauració. A la cara de tramuntana i ans de la mitja alçaria hi ha una allargassada placa de metall fos que reprodueix una imaginada i pretesa escena del rescat, signada per l’artista vila-secà Joan Salvadó Voltas (a causa del seu robatori avui està substituïda per una de pedra artificial).
SANT ESTEVE
EL BALL DE SANT ESTEVE
Es tracta d’un ball parlat que fa referència a la llegenda de l’alliberament miraculós del noble Galceran de Pinós i del seu ajudant Santcerní i del tribut de les cent donzelles. Es desconeix el seu origen però podria ser mitjançant el cant dels joglars. La versió més antiga que coneixem, feta en castellà, es vol atribuir a la segona meitat del segle XVII, després de l’establiment del Decret de Nova Planta que comportà un seguit de mesures lingüístiques castellanitzants, si bé el seu llenguatge arcaic, s’empren mots propis de casa nostra, cosa que fa suposar que a l’antigor havia existit un altre text escrit i parlat en català. Era representat tots els anys el dia de la Festa Major i també quan ho requeria la celebració de rellevants esdeveniments festius. A la sortida de la Missa Major es representava el ball. Durant l’espectacle, s’alternava el diàleg amb la dansa acompanyats d’una melodia monòtona i simple que el flabiol i el tamborí anaven repetint.
El ball es componia de nou quadres. Intervenien en els parlaments i en la dansa vint-i-dos personatges que es presentaven al públic formant dues fileres sempre en aquest ordre:
El ball es componia de nou quadres. Intervenien en els parlaments i en la dansa vint-i-dos personatges que es presentaven al públic formant dues fileres sempre en aquest ordre:
Comte de Barcelona Armengol
Baró de Pinós Vescomte de Cardona
Galceran de Pinós Santcerní
Tarifa (moro 1r) Moro 2n
Moro 3r Moro 4t
Sant Esteve Sant Dionís
Alcaid 1r Alcaid 2n
Donzella 1a Donzella 2a
Donzella 3a Donzella 4a
Pastor Herald
S’obria l’espectacle fent la cadena en la qual participaven tots els components del ball a ritme d’una animada tonada popular. Parat el ball, l’Herald iniciava els parlaments fent una lloança a Sant Esteve i magnificant el miracle de l’alliberament de Galceran de Pinós i de Santcerní.
Els actors en el moment de la seva intervenció deixaven el seu lloc per situar-se al mig de les dues fileres.
El primer quadre representava quan el comte Ramon Berenguer fa una crida a la noblesa catalana induint-los a participar en la comesa de reconquerir la ciutat d’Almeria. En acabar, cadascun dels quadres feia mitja cadena amb la tonada de rigor.
La segona part mostrava la batalla entre moros i cristians i l’empresonament dels nobles Galceran i Santcerní. I així prosseguia fins a l’última escena en la qual s’interpretava el feliç retrobament dels nobles alliberats amb la comitiva que conduïa el tribut exigit pel rei moro de Granada.
El personatge que representa un pastor és qui posa fi al parlament amb actitud divertida i amb un llenguatge vulgar anuncia que la representació s’ha acabat i explica com quan es trobava pasturant el ramat al Pla de Maset (partida del terme municipal) sent tocar campanes i en voler comprovar què passa es troba amb la festa del ball de Sant Esteve.L’última vegada que va ser representat aquest ball fou el dia de la Festa Major de l’any 1896, si bé el 1965 amb motiu de la restauració del nou monòlit es va representar de nou, aleshores, però, en versió catalana.
